Sovint es parla de la manca de competitivitat dels productes manufacturats a Europa o dels productes agrícoles europeus, degut als majors costos de producció que tenim. Aquest majors costos de producció vénen donats en part perquè el nivell dels sous i del cost de vida aquí és molt més elevat que en d'altres països, però també perquè les lleis sobre protecció de les condicions socials dels treballadors i protecció del medi ambient són molt més restrictives aquí que en molts d'altres països. Aquest problema pot tenir una solució molt simple, i que ajudarà al mateix temps a les empreses europees a ser més competitives en el mercat europeu i als països subdesenvolupats a rebre ajudes directes per millorar les condicions ambientals i socials:
- La UE hauria d'imposar un "impost social" i un "impost mediambiental" a qualsevol producte que no estigués produït complint la normativa europea social i l'ambiental, respectivament.
- Tots els diners provinents d'aquest impost s'haurien de reinvertir a la fàbrica/producció agrícola d'on l'objecte taxat ha sortit. Si hi ha més d'un esglaó en la cadena de producció s'hauria de repartir en els diferents esglaons. L'impost mediambiental hauria d'invertir-se per millorar l'efectivitat ambiental del lloc, i el social, per pagar metges, dies de baixa laboral pagats, vacances pagades i totes aquestes comoditats que tenim a Europa i que manquen a tants països.
- Els diner en cap cas no serien donats als governs o als empresaris, si no que serien administrats i gestionats per emissaris europeus, i només a les fàbriques que han produït productes per enviar-los a Europa.
La introducció d'aquest tipus de taxes faria certament pujar el preu dels productes importats, però la pujada de preu s'invertiria directament per millorar les condicions de vida dels treballadors. Potser les vendes de productes d'aquella regió baixarien, però seria un comerç més just, ja que es garantirien els drets socials i les condicions ambientals dels treballadors. Per tant, tothom hi sortiria guanyant (llevat dels compradors finals, que pagarien una mica més per coses ara massa barates).
