Preguntes filosòfiques sobre l'existència

Hi ha moments en els quals em meravello de l'absurditat de l'existència. Per què existim? Aparentment, només per interactuar amb altres coses que existeixen. I què en treu l'univers de tot aquest intercanvi d'energia i matèria que existeix entre éssers vius? I de gravetat i radiacions entre astres? Per què tanta complicació quan simplement podria no haver-hi res? De què serveix tot això?

Pregunta existencial

Descansar, descansa.

Atipar-se, atipa.

Desfogar-se, desfoga.

Desesperar-se, desespera.

Aleshores, per què esperar també desespera?

AAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHH

AAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!
AAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHH!!!!!!
Uf, quin descans! Cridar una mica i desfogar-se...

Diuen que quan una cosa va malament, tot segueix. L'efecte allau: una petita cosa de no res s'espatlla, i això fa que se n'espatlli una altra que n'espatlla tres més... i així fins a arribar a límits insospitats. Espero que quan es comenci a arreglar, també hi hagi un efecte allau, però a la inversa! Que la primera cosa n'arregli moltes més...

I aquí em teniu, ara mateix, asseguda a Passeig de Gràcia, connectada al WiFi d'algun veí generós (moltíssimes gràcies!) i escrivint mentres espero el següent autobús. L'anterior, l'he perdut, gràcies a Renfe, que s'ha tornat a espatllar.

Espero que ben aviat, comenci l'efecte allau d'arreglar coses, perquè si no, no sé pas a on aniré a parar.

Res no funciona

No hi ha res que vagi bé: els trens cauen a trossos, l'atur puja, la borsa baixa, les carreteres estan embussades... I els pisos, que diu que baixen, continuen a preus impossibles.

A més, el català està atacat constantment, i pobre de tu que intentis que un empleat de bar o de Renfe et parli en català...

Tot és un fàstic.

Carta oberta al President de la Generalitat de Catalunya

Molt honorable Sr. President,

A l’entrevista televisada que la setmana passada li va fer la Sra. Mònica Terribas, vostè va dir “D’aquí a poc el problema de l’aigua serà com el de Rodalies: ja ningú no en parla”. Déu ens empari! Pel bé dels ciutadans, espero que solucionin vostès el problema de l’aigua millor del que ha resolt el problema de Rodalies. I és que si bé és cert que ja ningú no en parla, també és cert que el problema de Rodalies NO està solucionat.

Com a usuària habitual de la línia S7 de Rodalies, li puc assegurar que no hi ha dia que no hi hagi retards. La periodicitat d’aquests trens és aproximadament de cada mitja hora. Doncs bé, el tren pot sortir en qualsevol moment entre l’hora en punt i l’hora del següent tren. Si un dia surt només dos minuts tard, l’endemà surt amb 20 minuts de retard. Però és cert, ningú no en parla. El tema ja no ven, la gent n’està avorrida. Que ningú no en parli no canvia pas la realitat: els trens continuen sense funcionar. A més, quan hi ha retard (és a dir, pràcticament cada dia), els “informadors” de Renfe no en saben la raó. I per descomptat els altaveus molt rarament informen de les causes del retard, de fet, els altaveus de l'estació de Cerdanyola Universitat només els he sentit utilitzar per fer publicitat. Però per descomptat, no és notícia que un tren de Renfe faci tard, per tant no surt als diaris, o que els usuaris estiguin mal atesos.

Molt honorable sr. President: Fer cada dia mínim 10 minuts tard a la feina és empipat, però de moment no crec que hagi matat a ningú. No donar aigua potable o fer un pegat mal fet amb per a tenir aigua potable a qualsevol preu pot tenir conseqüències molt més greus. Per favor, faci el favor d’arreglar el problema de l’aigua millor que el de Rodalies.

Per cert, fer un transvassament d'un riu maltractat i amb possibles residus nuclears a dins no crec que sigui una solució.

Ah! I, posats a demanar, provi d’agafar Rodalies cap a Cerdanyola Universitat cada matí...

Atentament,

Rosa M. Figueras i Ventura

Pressumptes atemptats a Barcelona

Aquests dies es parla molt de l'arrest d'un grup de presumptes terroristes a Barcelona. I com sempre que hi ha una situació de crisi, hi ha moltes informacions corrent, però poques de solvència contrastada. Un tema que m'ha cridat l'atenció és el que diuen els paquistanesos de Barcelona, que temen que això els perjudiqui. Espero que la gent sigui prou intel.ligent per a saber que no tots els paquistanesos són terroristes, al contrari, que una immensa majoria vol viure tranquil. Però també faig una crida a la comunitat paquistanesa a evitar situacions com la que vaig viure jo fa ja uns anys.

Vaig anar al Raval a visitar un conegut. No m'havia endut cap mapa de Barcelona, i un cop al Raval, no trobava el carrer on vivia la persona que volia anar a veure. Sabia, però, que no podia ser gaire lluny, i vaig decidir entrar a pregutar pel carrer en qüestió a una botigueta estil colmado que hi havia a pocs metres de distància d'on jo em trobava. La botiga en qüestió estava portada per un senyor clarament d'origen estranger, i musulmà: anava vestit amb xilava, però no vaig pas pensar que això podia representar un problema. El senyor tenia un negoci al barri, i preguntar no fa mal. Entro a la botiga, dic "Bon dia, que em podria dir si us plau on és el carrer XXX?" i per tota resposta rebo un reguitzell de crits incomprensibles (no sé ni la llengua que va fer servir per escridassar-me), i senyor i xilava m'agafen i em fumen fora del local i em tanquen la porta als nassos. Em vaig quedar de pedra picada!

L'incident va passar durant el dia, a fora era ben clar, i no vaig tenir por en cap moment, però em va deixar un regust estrany de boca.

Jo no sé quin era l'origen d'aquell senyor, i tampoc el reconeixeria si el tornava a veure. I em vaig dir mil vegades a mi mateixa que era un cas aïllat, i que la majoria de persones que passegen pel carrer en xilava són bona gent. Però inconscientment, ja els mirava diferent.

La qüestió ara és que els propis immigrants que són respectuosos amb tothom haurien de criticar durament els que tenen actituds negatives. I haurien de ser els primers a condemnar qualsevol mena de conducta incorrecta. És clar que els d'aquí també hem de vigilar a no castigar abans d'hora.