Tots som egocèntrics. Sembla que sigui un dels punts definitoris de la humanitat. Diuen els psicòlegs que els nens petits són egocèntrics per definició, i sembla que hi ha gent que no supera aquesta etapa. Diríem, però, que si en lloc d'una persona es tracta d'una associació de persones (un govern, una entitat...) no hi haura d'haver tant d'egocentrisme, ja que l'entitat no té un sol cap. Però el que passa en molts casos és exactament el contrari! L'associació té un egocentrisme igual a la suma dels egocentrismes dels seus associats!
Malauradament, tenim exemples d'aquest fet cada dia. Governs que només pensen en el que ells han fet o pensat, sense mirar què han fet o pensat els països veïns, entitats suposadament benèfiques que pensen que fan el millor per a algun grup desafavorit perquè és el que els seus anàlisis han demostrat, sense mirar les dades dels anàlisis d'altres entitats que treballen pels mateixos fins...
L'egocentrisme mou el món... però alguns cops el fa anar endavant i d'altres, endarrera!
