El que ningú no vol dir

Voldria que s'obrís un debat que sembla que ningú no vulgui obrir sobre l'agressió a la noia equatoriana al tren: l'absolut passotisme de la gent del seu voltant. El vídeo de l'agressió ensenya clarament un noi assegut a un seient pròxim a la noia. Aquest noi, quan veu l'agressió, què fa? Doncs gira la cara per no veure-la! No s'aixeca a ajudar a la noia, no diu ni piu a l'imbècil que l'estava atacant. NO FA RES! Però d'això, ningú no en parla.
Tothom parla de l'agressor (tan de bo el tanquin a la presó per una temporadeta, un de menys al carrer). Tothom l'acusa de tot. Tothom li desitja mal. Jo la primera. Però, i tots els observadors? I el fet que no moguessin ni un dit per ajudar a una pobra noia? No se'ls hauria de cridar a declarar, també? No són, si més no, còmplices? O és que ningú no vol fer res per no haver de mullar-se si mai passa al vagó on es troba cadascú? Per què tant de passotisme?

La guerra a l'Iraq

Aquí, als Estats Units, se'n parla sovint, d'aquesta guerra. Bé, cada dia que maten un soldat estat-unidenc, cosa que passa massa sovint, últimament. Però l'únic que en diuen és:
a) "Aquesta guerra s'ha de guanyar, i no marxarem fins que no l'haurem guanyada".
o
b) "Acabem la guerra, tornem els nostres soldats cap a casa".
Molt poca gent (tot i que n'hi ha) diu el que, a parer meu, seria el més just: Aquesta guerra fou una molt mala idea des de bon principi, i no la guanyarà ningú, però treure els soldats de l'Iraq ara mateix és una solemne bestiesa. Iraq necessita recuperar una mica d'ordre (sí, abans de la guerra, tenien ordre, un ordre que no agradava a molta gent, però ordre al capdavall), i si abandonen el país en el caos actual, vés a saber com degenerarà la cosa. Per això, em preocupa tot aquest moviment de no a la guerra que cada vegada és més fort. Què volen dir amb "No a la guerra"? Marxem i que s'ho facin ells? O no fem mai més una bestiesa com la que hem fet, però intentem arreglar una mica el merder que hem creat?
Malhauradament, em penso que el que la majoria de gent que diu "no a la guerra" volen dir és "marxem, i ja s'ho faran".

El temps

El temps és una cosa estranya: unes vegades passa molt ràpid i altres molt lentament, com molt bé va expressar en Dalí en aquest quadre, on els rellotges s'allargassen in s'encongeixen depenent de la situació. De vegades em diuen que si el temps passa ràpid, és que t'ho passes bé, però és prou discutible: quan et prepares per un examen, el temps passa molt ràpid, però de passar-t'ho bé, què vols que t'hi digui...

Censura

Doncs sí, la censura encara existeix.
Aquesta és la portada que ha censurat el jutge Del Olmo. La revista "el jueves" ha estat SEGRESTADA, recordant els "millors" temps de la dictadura franquista. I a més, els autors ara estan als tribunals.
Personalment, no és que trobi la portada especialment de bon gust, però em pensava que la censura ja no es portava. Es veu que estava equivocada. I com que no m'agrada la censura, faré la meva modesta col.laboració: deixaré aquesta imatge al meu blog.
Si us agrada, disfruteu-la!
Si no us agrada, penseu en tots els que han lluitat tant per a tenir un xic més de llibertat. Que la seva feina no hagi estat en va!

Necessito vacances!

Quin cansament. Tren amunt, feina, tren avall, sopar, dormir, aixecar-me, tren amunt, feina, tren avall, sopar, dormir, aixecar-me....
NECESSITO VACANCES!!!!

Egocentrisme

Tots som egocèntrics. Sembla que sigui un dels punts definitoris de la humanitat. Diuen els psicòlegs que els nens petits són egocèntrics per definició, i sembla que hi ha gent que no supera aquesta etapa. Diríem, però, que si en lloc d'una persona es tracta d'una associació de persones (un govern, una entitat...) no hi haura d'haver tant d'egocentrisme, ja que l'entitat no té un sol cap. Però el que passa en molts casos és exactament el contrari! L'associació té un egocentrisme igual a la suma dels egocentrismes dels seus associats!
Malauradament, tenim exemples d'aquest fet cada dia. Governs que només pensen en el que ells han fet o pensat, sense mirar què han fet o pensat els països veïns, entitats suposadament benèfiques que pensen que fan el millor per a algun grup desafavorit perquè és el que els seus anàlisis han demostrat, sense mirar les dades dels anàlisis d'altres entitats que treballen pels mateixos fins...
L'egocentrisme mou el món... però alguns cops el fa anar endavant i d'altres, endarrera!

Ha arribat l'hivern a Princeton

Després de molt queixar-se que aquest any no feia fred, ha passat: ha arribat l'hivern. I no ha arribat de puntentes i a poc a poc, no... Ha arribat de cop, brutalment! En pocs dies hem passat de tenir un temps suau i amb temperatures al voltant dels 10 graus (bastant estrany, per un gener a Princeton) a no passar de -4. El llac se n'ha ressentit, ara s'hi pot caminar al damunt...
I després del fred intens, han arribat les precipitacions... Suposo que tothom s'imagina que quan fa tant de fred, doncs hauria de nevar. Doncs aquest cop, no ben bé. Sí que ha caigut una cosa semblant a la neu, però no ha caigut aquella neu flonja, que quan hi camines t'enfonses, i que permet fer ninots de neu o guerra de boles de neu... Ha caigut una espècia d'aigua i neu barrejada, que tan bon punt tocava a terra es gelava (estàvem entre -10 i -2 graus mentre queia això). El resultat és una capa d'una cosa blanca, que si es mira de lluny sembla neu, però que quan hi passes per damunt és tan dura que els pobres esquirols no hi deixen cap petjada... i les persones tampoc!
A veure què ens porta ara, això del canvi climàtic...

Tinc un blog...

Després de molt divagar, al final m'he decidit. Tinc un blog. A veure si el faig servir o no...